Temps d'estiu, temps de correfoc - Jordi Brú
16935
post-template-default,single,single-post,postid-16935,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-16.7,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

Temps d’estiu, temps de correfoc

Temps d’estiu, temps de correfoc

És estiu, i com cada any, el Ball de Diables de Tarragona té un calendari força actiu. Des de fa uns quants anys, com cada final de juliol, toca anar al Morell.

A partir de mitja tarda, la gent va arribant al local, per a ultimar els preparatius i carregar els “estris”.

Un cop al Morell, més retrobaments, més rialles. De cop, es fa silenci i el Cap de Colla comença a “cantar els tratges”. Avui hi ha novetats, i persones que habitualment desenvolupen un paper, avui en faran un altre. I nous membres del Ball, avui tiraran per primera vegada.

Després de la foto de familia, ens dirigim al punt d’inici del correfoc. Després de què el ball amfitrió del Morell representi el seu ball parlat (on deixa alguns “encàrrecs” a personalitats locals i de fora vila), es dóna el tret d’inici del correfoc.

A meitat del recorregut, el Sadur, l’encenedor (diable que encèn carretilles i sortidors dels diables) sofreix un petit percanç. Sort que al Ball hi ha gent de diversos àmbits, i la Desi (infermera a Joan XXIII), li fa un vendatge temporal perquè el Sadur pugui acabar la sortida com a diable. Sí, tot i anar amb cura, durant el transcurs d’un correfoc, els diables poden acabar amb alguna (o diverses cremades).

Iniciem el tram final del recorregut. Les “bosses” (persones que porten la pirotècnia i s’encarreguen de distribuir-la entre els diables), estan “a tope”. Cap al final, les enceses són més grans i l’espectacle més exigent. Això vol dir que hi ha més pólvora i que els diables han d’anar més ràpid a carregar.

Ara toca esperar el següent espectacle de foc. Serà demà dissabte a La Llacuna. Amb ganes de què arribi!

No hi ha comentaris

Escriu un comentari