És maig, temps de flors, temps de macro. - Jordi Brú
15411
post-template-default,single,single-post,postid-15411,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-16.7,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

És maig, temps de flors, temps de macro.

És maig, temps de flors, temps de macro.

Maig ha estat tradicionalment el mes de les flors. La primavera en tot el seu esplendor ens regala un estol de flors per tot arreu. En aquests mesos, els amants de la macrofotografia ens tornem literalment “bojos”. Tothom surt a fer fotos, uns per aquí, d’altres per allà. La majoria de converses van així:

-“Tu que has trobat?”

-“Jo he trobat això altre.”

-“Què dius ara? On ho has trobat això?”

Correus, xarxes socials, trucades,… El wassap treu fum!

És doncs quan veieu un munt d’imatges fantàstiques de flors. Detalls que potser a simple vista costen de veure. Colors espectaculars. Fons desenfocats. Imatges força cuidades.

Però què hi ha al darrera d’aquestes imatges? Doncs en el meu cas força estudi de les característiques i la biologia de les plantes que fotografio. Horaris intempestius (la sortida i la posta són les millors hores i ara cada vegada el dia és més llarg). Coneixements en fotografia. I un seguit d’altres coses que ara potser no venen tant al cas.

Però hi ha un aspecte que potser no tohom té tan present.  Les plantes tenen la costum de créixer allà on els va bé, i de vegades, això no coincideix amb llocs idíl·lics i fàcils de treballar. No totes les plantes creixen a sobre de petites muntanyetes fàcils de generar un desenfoc i et pots estirar a sobre d’un un prat verd i tou. Molts cops les punxes i les pedres estan al costat o sota nostre, i això fa que les imatges resultants tinguin encara més valor per a un mateix.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari