Cremar els canalons...Siurana! - Jordi Brú
15092
post-template-default,single,single-post,postid-15092,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-16.7,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

Cremar els canalons…Siurana!

Cremar els canalons…Siurana!

Arriba el primer dia de l’any. Just passades les 12, felicitacions, bons desitjos, i… una proposta: sortida de sol a Siurana!

Dissabte dia 2 de gener del 2016. 8:00h del matí (bé els més “cul-inquiets” ja hi érem un quart d’hora abans). A l’entrada del poble uns quants motivats acabem de preparar l’equip fotogràfic per iniciar la jornada, ben abrigats això sí, que el canvi de temps ja es nota.

Anem per feina, i just atansar-nos al cingle tots comentem el mateix, “ostres si que està baix el nivell d’aigua de l’embassament”. “Es clar fa molts dies que no plou” afegeix el Joan Ramon, el meteoròleg del grup.

Hora blava a l’embassament de Siurana.

El sol surt una mica més tard del que estava previst, una franja de núvols ens fa esperar. “Tocarà córrer…” s’escolta, ja que normalment quan passa això, el sol després puja força ràpid i l’instant realment bo de llum és més breu.

Però quan el sol surt a Siurana, no decep mai a ningú!

Església de Santa Maria de Siurana amb les primeres llums.

Tard o aviat, tots fem cap a Montsant. Siurana està en primer terme, sí. Però Montsant té un magnetisme que quedes captivat. Pots tenir-lo fotografiat infinitat de vegades, però sempre acabes intentant-li donar cert protagonisme.

Refugi “Ciriac Bonet” amb el Montsant al fons.

Són les primeres llums. No s’escolten gairebé converses. Tothom està per la feina, concentrat en aprofitar com la llum va “pintant” el paisatge que tenim davant.

En Lluís aprofitant les primeres llums.

L’Àlex deixant de banda una estona la càmera, però sense perdre el temps.

Tots érem ben coneixedors de la llegenda del Salt de la reina mora, però alguns punts de vista espectaculars requereixen d’apropar-se al cingle, cal anar amb compte!

En Cesc “apurant” vora el cingle.

Un cop passat aquest moment “intens”, la gana cada cop es fa més present i decidim que és hora d’avisar als companys de Lo Refugi de Cornudella per a què ens vagin preparant un bon esmorzar. Necessitem recuperar forces i escalfar-nos del fred!

D’esquerra a dreta: Cesc, Àlex, Antoni, Joan Ramon, Jordi, Lluís i un servidor.

En resum doncs: una bona entrada d’any, compartint bons moments i fotografia en un dels espais més fantàstics del país.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari