Amb el temps just... - Jordi Brú
16874
post-template-default,single,single-post,postid-16874,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-16.7,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

Amb el temps just…

Amb el temps just…

El passat 17 de març, em disposava a preparar sobre el terreny un parell d’activitats que farem properament amb els amics de Montsant Natura. Una a la zona de Montsant i l’altra a la zona de la Mussara.

Sempre és millor anar acompanyat que no pas sol i, aprofitant que estava per la zona, em va acompanyar l’amic Toni Lluch. Després d’estar cercant força estona per diferents indrets i veure que la sequera a la zona és important, vam decidir aturar-nos i fer macro allí on ens trobàvem. Sí, és cert, quan dos apassionats del macro s’ajunten, el temps passa molt ràpid.

– “Ostres! Casi no ens queda temps per a buscar un lloc per a fer la posta de sol!”

Recollim ràpid , mentre repassem mentalment els possibles llocs candidats…

– “Fa dies que tinc l’ull posat en un raconet, però només l’he vist un lloc sobre plànol, que pot estar bé; però no hi he estat mai i no sé si podrà funcionar”. “Ho intentem ?”

– “Vinga !”

Pugem ràpid al cotxe… Arribem amb el temps just. Molt just. El lloc previst, no té les millors vistes… La vista bona és des de la seva roca germana, però ens hem de desplaçar i el disc solar ja està gairebé tocant l’horitzó. Correm entre pedres, talussos i argelagues, fins a arribar a l’altra roca. Aquí sí. La vista és molt millor i el sol just s’està amagant…

Preparem la càmera i el trípode, ràpid. No queda gens de temps, i a sobre fa vent. Haurem d’agafar un punt de vista força baix, perquè la càmera es mogui el mínim. És d’aquells moments que has de visualitzar molt ràpid tot el que tens al voltant i mirar de fer un enquadrament una mica digne…

La foto és aquesta.

No, no és la millor foto del món, ni la més maca, ni l’enquadrament segurament el més encertat,… Però la fotografia serveix per a recordar moments. I aquesta posta de sol, accelerada, en companyia del Toni Lluch, la recordarem durant un temps.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari